Videopregunta a Artur Mas

Des del passat dimarts el videobloc d'Artur Mas incorpora una nova i interessant secció que sota el nom "Digues la teva!" permet que els ciutadans puguin adreçar-se directament a Artur Mas, mitjançant una videopregunta que Artur Mas es compromet a respondre.

La incorporació d'aquesta nova secció suposa un salt qualitatiu endavant en l'ús de les noves tecnologies com a mitjà d'aproximar la política al ciutadà, de fomentar el diàleg, el contacte directe polític-ciutadà al més pur estil de la web 2.0.

Bona feina!!!

Bono, president del Congrés? No amb el nostre nom

És sabut la voluntat dels socialistes de presentar la candidatura del socialista ultranacionalista espanyol, José Bono, a presidir el Congrés dels Diputats. És aquesta una mala notícia per tots aquells que creiem que l'Estat espanyol ha d'avançar en el reconeixement de la seva diversitat interna, de la seva pluralitat lingüística i cultural.

José Bono encarna els valors de l'Espanya rància, centralista i castellana. Una Espanya allunyada dels valors suposadament federals de ZP, i més pròxima a l'Espanya autoritària dels Acebes, Aznar i companyia.

Per principis Convergència i Unió no pot donar suport, en cap cas, a la presidència de José Bono al Congrés.

Reflexions postelectorals de Vicenç Villatoro

Interessants reflexions de Vicenç Villatoro sobre l'efecte del tripartit i la dissolució de l'eix nacional i el seu efectes electorals.

Anàlisi postelectoral de Jordi Pujol

Llegeixo, gràcies a la referència de l'amic i company Jaume Ciurana, que el president Jordi Pujol ha fet un breu post analitzant els resultats electorals del 9 de març des d'una óptica de país. I, malauradament, el subscrit plenament -llegiu el meu post "Reflexions postelectorals (I): Catalunya barra lliure pels socialistes". Dic malauradament perquè dibuixa un panorama poc alentador pel país, tot i que, no hem de caure en el pessimisme i cal reaccionar.

Reflexions postelectorals (IV): Qui ha guanyat a Catalunya? ZP o PSC

Certament, els resultats obtinguts pel PSC a Catalunya el passat 9 de març són els millors de la seva història, fins el punt que la seva aportació ha estat decisiva en la victòria de Zapatero. Dit això, voldria plantejar un petit dubte: les medalles per l'èxit socialista a Catalunya se les hem de posar al PSC i a la seva cap de llista, Carme Chacón, o bé a Zapatero?!

Personalment i sense desmerèixer la brillant campanya de la por al "llop popular", orquestrada per Zaragoza, sóc del parer que la tirada de Zapatero i Felipe Gónzalez -rememorant els seus millors temps, participant en diversos mítings a Catalunya- en l'electorat socialista ha estat decisiva per assolir aquests magnífics resultats. No hem pas d'oblidar que els socialistes amb el primer secretari com a cap de cartell van perdre 10 diputats a les eleccions al Parlament i les darreres eleccions municipals van tenir uns resultats discrets.

Tal vegada, no va guanyar el PSC sinó el PSOE!

Reflexions postelectorals (III): Pèrdua de diputats sobiranistes al Congrés

El pes polític de les forces catalanes, és a dir, sense cap parentiu o dependència de forces espanyoles es veurà mermada en la present legislatura. Si en la passada legislatura ens represetaven 18 diputats i diputades (10 de CiU + 8 d'ERC), enguany tan sols seran 14 (11 de CiU + 3 d'ERC). Aquest fet denota un greu problema de país, ja que o bé cada cop són menys els catalans i catalanes que voten en clau catalana o bé cap dels dos partits d'obediència catalana no representen el sentir majoritari.

Avui, encara és possible una majoria alternativa al Parlament. No obstant, al ritme de desnacionalització que patim és fàcil que en breu aquesta majoria nacionalista esdevingui inviable.

En definitiva, més Espanya i menys Catalunya!

Reflexions postelectorals (II): El tripartit només engreixa als socialistes

El 9 de març ha evidenciat que els socialistes són els únics que se'n beneficien del tripartit. Mentre els socialistes obtenen els millors resultats electorals de la seva història a Catalunya, els seus socis de govern surten malparats. Esquerra perd 5 diputats i pateix una severa davallada, obtenint 3 diputats i no podent formar grup parlamentari propi, i ICV-EUiA perd el 50% dels seus diputats, és a dir, només es queda amb un.

El segon tripartit, recordem-ho, que va néixer amb un PSC força debilitat amb els seus pitjors resultats electorals a unes eleccions al Parlament de Catalunya -pèrdua de 10 diputats- veu un any i mig després com es recupera i millora resultats a costa principalment dels seus socis de govern. Tal vegada, caldria que Esquerra i ICV-EUiA reflexionessin sobre la seva actitud mesella vers els socialistes si no volen acabar esdevenint un mer satèl·lit de l'orbita socialista com li ha succeït al dimissionari Llamazares.

Reflexions postelectorals (I): Catalunya barra lliure pels socialistes

Els socialistes catalans obtenen el millor resultat electoral des del restabliment de la democràcia, fins i tot, són millors que els obtinguts els 80's amb Felipe González com a cap de cartell socialista a la Moncloa. Superant significativament el milió i mig de vots -1.672.777- i obtenint 25 diputats.

No obstant, el més significatiu és que aquest excel·lent resultat per a les files socialistes es produeix malgrat el "català emprenyat" pel caos de rodalies, per les promeses incomplides -Estatut, TGV-, deteriorament de les infraestructures, l'apagada d'aquest estiu a Barcelona, invasió de les pistes a l'aeroport del Prat... . En paraules de la Maleni ni "partiá ni doblá", els socialistes veuen com Catalunya és barra lliure, poden fer el que vulguin amb nosaltres que no els hi suposa cap desgast electoral.

Lluny queda l'exitosa manifestació del passat 1 de desembre pel Dret a Decidir sobre les nostres infraestructures en la que els socialistes, recordem-ho, no hi van ser-hi presents. És important que cops de força com els del passat 1 de desembre tinguin la seva translació política a les institucions, ja que en democràcia la millor manera d'incidir és fent sentir la nostra veu a les urnes. D'altra manera no serveix de res!

ETA contribueix a la bipolarització

L'organització terrista ETA a irromput en campanya de la única forma que ho sap fer-ho, matant. Malauradament, avui hem de lamentar la mort d'un ex-regidor socialista d'Arrasate-Mondragón. L'objectiu d'ETA amb el seu atemptat no és altre que contribuir i accentuar la bipolarització electoral entre socialistes i populars.

En aquests moments, cal no fer el joc a ETA i no deixar que l'atemptat pugui influenciar el nostre vot.

El vot útil per Catalunya

Immersos en els darrers dies de campanya tots els partits criden al vot útil. Uns per evitar que Rajoy sigui president -PSC-, d'altres per evitar que ZP sigui president -PP-, d'altres per condicionar un govern amic d'esquerres -ERC i ICV-EUiA- i uns darrers per garantir que Catalunya serà respectada -CiU-.

Al meu parer el vot útil per Catalunya el representa Convergència i Unió, ja que és la única força política sobiranista catalana que no té cap dependència i té experiència en fer servir la clau de la governabilitat per assolir majors quotes de sobirania per Catalunya. La resta, ERC i ICV-EUiA, han tingut la seva oportunitat en la darrera legislatura i com ells reconeixen no han sapigut exercir la seva força per condicionar i fer complir la paraula donada per Zapatero. Massa sovint han adoptat una actitud submissa davant els socialistes, d'altra banda socis seus de govern a la Generalitat i de candidatura al Senat.

Sense anar més lluny, ahir Carod-Rovira en un míting electoral a Reus reconeixia que no havien sapigut fer servir la clau que amb tanta prepotència ell va exhibir i que els socialistes els havien enganyat. Deuen ser massoques aquesta gent d'esquerra!!! Proclamen als quatre vents que els enganyen, però segueixen governant a Catalunya amb ells i van junts al Senat.

Si ells volen ser cornuts i pagar el veure que ho siguin, però que no pretenguin que Catalunya els segueixi!!!

On són els candidats d'ERC al Senat?

Els independentistes de pluja fina d'ERC intenten elecció rere elecció treure de l'armari la tronada disfressa de l'equidistància. Dic tronada disfressa, perquè elecció rere elecció l'equidistància s'esvaeix per triar sempre la mateixa parella de ball: els socialistes.

Els dirigents d'ERC tan donats a la política gestual i de baixa estopa ara ens volen fer creure que treballen per la independència i per fer un país de primera, quan governen amb els socialistes a la majoria de les administracions del nostre país i van agafats de la mà de l'esquerra "pija" al Senat.

No en parla el Ridao als seus mítings dels candidats d'Esquerra al Senat per Barcelona? Ni del fet que alguns militants i consellers nacionals del seu partit proposen votar a CiU al Senat?.

Catalunya en perill, majoria absoluta del PSOE

Encarem la recta final de la campanya a la presidència del govern espanyol amb un clar perill des de Catalunya estant que el PSOE obtingui majoria absoluta amb la complicitat del "català emprenyat". Un "català emprenyat" amb els constants retards i avaries de les rodalies de RENFE; amb la manca d'un model propi de gestió de l'aeroport del Prat, amb els talls de llum a la capital del país, amb la pèrdua de prestigi internacional del nostre país; amb els incompliments de la paraula donada..., però que es pot quedar a casa o votar en blanc o encara pitjor votar socialista per evitar una victòria, més que improbable, del PP.

Sortosament, queden llunyanes les majories absolutes del PSOE i el temps ha deixat en l'oblit les polítiques centralistes i jacobines dels socialistes durant les majories absolutes de Felipe González i Alfonso Guerra. No obstant, cal no oblidar que foren ells qui intentaren aprovar la LOHAPA -Llei Orgànica per l'Harmonització de les Administracions Públiques Autonòmiques- per limitar el sostre competencial del nostre autogovern; foren ells els que enviaren a la guàrdia civil per tancar els repetidors d'una TV3 que tot just començava a caminar; foren ells els que decidiren que l'arribada del TGV a Sevilla era prioritari a l'arribada a Barcelona; foren ells els que presentaren el primer recurs d'inconstitucionalitat a la política d'immersió lingüística de la Generalitat a les escoles... .

El pitjor que ens podria passar és que la nostra deixadesa possibiliti una majoria absoluta del PSOE. Un PSOE que és un llop amb pell de xai però, al cap a la fi, un llop espanyol i jacobí com ho és el PP.

Josep Benet dóna suport a CiU

L'historiador i escriptor, Josep Benet, ha fet públic en els darrers dies una carta pública de suport a la candidatura de Josep A. Duran i Lleida, cap de llista de CiU per Barcelona, tot argumentant que l'opció de Convergència i Unió és la més sòlida per defensar els interessos de la nostra nació, Catalunya.

Josep Benet afirma en la seva carta que "Estic molt i molt preocupat perquè aquestes eleccions no són unes eleccions normals i corrents, sinó tot al contrari, s'han convertit per a la nació catalana en les més difícils i crucials des de 1977, és a dir, des de les primeres de la Transició". I afegeix: "és un error gravíssim que hi hagi catalanistes que anunciïn que s'abstindran en aquestes eleccions i encara considero més greu que proposin el vot nul. Votar nul en aquestes eleccions és facilitar la victòria als enemics de la nostra nació. És hora de reaccionar".

Cal recordar, que Josep Benet fou el senador més votat per l'Entesa dels Catalans i fou qui com a diputat de la cambra catalana del PSUC presentà una moció de censura a Jordi Pujol. Dic això, per borrar tota sospita de partidisme.

En canvi, altres dirigents històrics com Heribert Barrera d'ERC i Pasqual Maragall, PSC, defensen el vot en blanc. Senyal inequívoca que no se senten representats pels seus respectius partits.